Una escapara a Itàlia

El primer capítol del podcast comença en un auditori al sud d’Anglaterra, cap al final de la Segona Guerra Mundial, amb la conferència del doctor Josep Trueta sobre la situació política a Espanya. Mavis Bacca Dowden, una violinista londinenca d’origen txec i alemany, recorda amb vivesa aquella tarda del 1945, marcada per la incertesa del final de la guerra i el pes del seu passat a Espanya.

Mavis, tot i la seva reticència inicial a assistir-hi per motius personals, es veu atreta per la figura del doctor Trueta i la seva defensa apassionada de Catalunya i la República. Durant la conferència, Trueta denuncia amb contundència la complicitat del règim franquista amb el nazisme i el perill que suposava que els Aliats ignoressin aquest fet. L’evocació que fa Trueta de Barcelona impacta profundament Mavis, qui havia viscut experiències traumàtiques a la ciutat durant la guerra civil espanyola.

Després de la conferència, Mavis s’acosta a Trueta i, malgrat la seva timidesa, acaben parlant llargament en un pub. Allà, ella li confessa el seu passat a Espanya, la seva implicació en accions contra el feixisme i com tot plegat la va marcar profundament. Trueta l’anima a escriure la seva història, convençut del valor que té el seu testimoni. Mavis reconeix que aquella conversa li va servir com una teràpia i la va empènyer a deixar constància escrita dels fets viscuts.

A partir d’aquí, Mavis comença a relatar la seva història. Recorda com, amb només 28 anys i somiant amb una vida artística plena de llum mediterrània, decideix anar a estudiar violí a Roma, amb una visió ingènua i idealitzada d’Itàlia. Al tren cap a Roma, un funcionari del consolat britànic l’adverteix sobre la realitat del règim de Mussolini, però ella, aliena a la situació política, s’obstina en el seu somni artístic.

A Roma, viu en un convent i entaula una estreta amistat amb Marisa, una andalusa jove i aristocràtica amb una visió acrítica del franquisme i una vida marcada per elits, privilegis i sumissió femenina. Mavis, en la seva innocència, queda fascinada per aquest món, fins i tot quan Marisa li confessa el seu compromís amb un noble italià que no li correspon.

Aquest primer capítol estableix les bases del relat: la connexió emocional amb Catalunya, l'evolució personal de Mavis i el descobriment progressiu del que s’amaga rere les aparences d’un món aparentment civilitzat però profundament opressor.