Em faig agent britànica

En aquest capítol, Mavis decideix abandonar el convent del Sagrado Corazón, cansada de la rigidesa, la censura i la submissió al règim franquista. Es trasllada a viure a una casa particular de Sarrià, esperant més llibertat, però descobreix que l’ambient familiar és igualment conservador i patriarcal. Un episodi amb un noi famolenc i abandonat al carrer —a qui ajuda i alimenta— li revela l’enorme duresa i crueltat de la postguerra per als vençuts. La reacció hostil de la família l’allunya encara més de l’Espanya oficial.

En aquest context coneix Mr. Eckys, un misteriós anglès que li proposa col·laborar amb una xarxa clandestina al servei del Consolat britànic per ajudar refugiats jueus, fugitius de la França ocupada i pilots aliats. Malgrat no saber exactament en què consisteix, Mavis accepta. A través d’aquesta implicació, s’endinsa en un món de risc, passadissos secrets, identitats falses i solidaritat silenciosa. La seva tasca serà actuar com a enllaç, recollint els refugiats, allotjant-los en pisos francs i ajudant-los a escapar pels Pirineus.

La seva primera missió —ajudar un refugiat polonès— marca l’inici d’una nova etapa vital. A mesura que es consolida la xarxa, Mavis esdevé peça clau de l’operatiu sota el pseudònim “Miss England”. Malgrat la rutina aparent, la tensió augmenta amb la intensificació de les persecucions. Mr. Eckys l’alerta de la complicitat de la policia franquista amb la Gestapo i de la creixent amenaça que plana sobre ells. Mavis, cada cop més conscient del perill, viu entre la música i la clandestinitat, decidida a contribuir, des d’una Barcelona opressiva i vigilant, a la causa aliada i a la dignitat dels perseguits. El seu compromís s’intensifica, tot i la por, davant un entorn cada cop més hostil i inhumà.