Una anglesa a la Barcelona franquista

En aquest capítol, Mavis arriba a Barcelona després d’una travessia difícil des de Gènova a bord del Franca Fassia. Tot i la seva primera impressió visualment encantadora de la ciutat, un breu diàleg amb una dona jueva fugida de Polònia la sacseja emocionalment. Aquesta li expressa el seu temor que el règim de Franco pugui acabar col·laborant amb els nazis, cosa que inquieta profundament Mavis, que havia arribat pensant que Espanya seria un refugi cristià i pacífic.

Instal·lada en una antiga sagristia al convent del Sagrado Corazón de Barcelona, Mavis descobreix una ciutat devastada per la guerra, amb carrers plens de misèria, dones desvalgudes i cap infraestructura bàsica. De nit, és sacsejada pel soroll dels afusellaments al Camp de la Bota, un ritual que li resulta aterridor i incomprensible. Tot i intentar parlar-ne amb les monges, aquestes justifiquen les execucions com a càstig diví pels “rojos”.

La trobada amb la mare superiora confirma la complicitat de l’Església amb el règim franquista. La religiosa defensa Franco com a defensor de la fe cristiana i justifica la seva aliança amb Hitler com a mur contra el comunisme. Mavis, tot i les seves arrels catòliques, es mostra cada cop més perplexa i crítica.

Finalment, inicia una amistat amb Josep, un escultor català i pare d’una alumna seva, que li obre els ulls sobre la repressió, la censura i la pobresa que pateix gran part de la població, especialment els vençuts. Amb ell, Mavis comença a entendre la realitat cruel de la dictadura, la manipulació religiosa i el silenci imposat per por. La seva visió d’Espanya com a paradís es desmunta ràpidament, donant pas a una consciència crítica i al despertar de la seva empatia cap als oprimits.