Mussolini em fa fora

En aquest capítol, Mavis, ja adulta, recorda com va decidir escriure les seves memòries després d’una conversa amb el Doctor Trueta en un pub de Londres. Ell la convenç que la seva experiència a Espanya és massa important per quedar en l'oblit. Inicialment, Mavis no s’ho havia plantejat, però a mesura que reflexiona, decideix començar el relat a Roma, on el 1939 vivia una primavera aparentment plàcida estudiant violí en un convent amb altres noies, entre elles la seva companya d’internat andalusa, Marisa.

A través de les converses amb Marisa, Mavis descobreix el món andalús i percep diferències abismals amb l’univers britànic, especialment pel que fa al paper de la dona i les jerarquies socials. Les històries de Marisa sobre la seva família conservadora i els privilegis dels terratinents contrasten amb la realitat de les jornaleres explotades. Alhora, Mavis comença a adonar-se de la repressió i la violència política que s’estava vivint a Espanya, encara que aleshores, impregnada per l'entorn catòlic i feixistitzant del convent italià, no ho acaba d'entendre.

Quan esclata la Segona Guerra Mundial i Itàlia declara la guerra a Anglaterra, Mavis, com a britànica, és obligada a abandonar Roma. Les monges li proposen dues opcions: Suïssa o Espanya. Marcat per l’amistat amb Marisa i l’entusiasme feixista que l’envolta, Mavis tria Espanya, convençuda que serà un refugi espiritual i cultural. Però el viatge cap a Barcelona, a bord d’un vaixell inestable, ja li augura que l’estada no serà tan idíl·lica com havia imaginat. La narració anticipa els xocs ideològics, socials i emocionals que viurà, i deixa entreveure el final d’una innocència i el començament d’una transformació personal dolorosa però reveladora.