La pitjor notícia

En aquest capítol, Mavis narra els dies de captiveri a la temuda comissaria de Laietana, un període de patiment físic i, sobretot, psicològic. Malgrat la caiguda del règim nazi en l’escenari internacional, el règim franquista es consolidava i mantenia una brutal repressió interna. Mavis, vista com una peça valuosa pels serveis franquistes, viu en primera persona l’horror del sistema repressiu espanyol: interrogatoris agressius, amenaces, menyspreu i ambient sòrdid.

En aquest entorn, coneix Eduardo Quintela, cap de la policia a Barcelona. Tot i presentar-se amb maneres amables i un cert to culte, ell representa la figura del “poli bo” que juga amb la manipulació psicològica per obtenir informació. Mavis, mantenint el seu cap fred, es fa passar per una simple amant del misteriós “Eckys”, amb la intenció de protegir la seva identitat i la de tota la xarxa clandestina. Quintela, tot i semblar comprensiu, no fa res per treure-la de l’infern on es troba, sinó que contribueix a mantenir-la-hi, exposada a humiliacions i amenaces constants per part d'altres policies, com el temut agent Placer.

La Mavis roman retinguda dies i nits en un despatx sense llit, patint la presència d’insectes, crits de torturats i una vigilància implacable. Un intent frustrat d’escapar a través d’una finestra del lavabo esdevé símbol de la seva desesperació. Al final del capítol, el pitjor arriba: el guàrdia li comunica que ha estat dictada la seva transferència a la presó de dones de Les Corts. Així, Mavis entra en una nova fase del seu calvari: l’internament formal en el sistema penitenciari franquista, deixant enrere les cel·les i passadissos de Laietana per endinsar-se en un nou infern, igualment deshumanitzador.