Tocant al corredor de la mort

Al capítol 9 (segona part), Un altre cop colpidor arriba quan s’anuncia una extracció de sang per als soldats nazis. La Mavis, decidida a no col·laborar amb el feixisme, fingeix una gastritis per evitar-ho, en una petita però simbòlica victòria personal.

Malgrat l’aïllament posterior per haver-se enfrontat a la directora de la presó, la Mavis rep una notícia inesperada: se li permetrà tocar el violí. Tanmateix, només podrà fer-ho en una cel·la del corredor de la mort. En aquest lloc fosc, la seva música esdevé refugi i consòl per a una altra reclusa anònima, probablement condemnada a morir. Quan aquesta reacciona colpejant el ritme de la “Nana” de Falla, la Mavis viu el moment més profund i humà de la seva vida com a música.

Aquest doble capítol conclou amb el descobriment colpidor de l'execució d'aquella jove. Un acte brutal i silenciat, perpetrat amb la complicitat de les monges, que simbolitza l’horror persistent del règim franquista, malgrat els canvis a la guerra.