Fent d’espia

El capítol 5 relata l’evolució de Mavis en el seu compromís amb la resistència aliada a l’Espanya franquista. Amb el pas dels mesos, la seva tasca com a enllaç per ajudar refugiats jueus i pilots aliats es consolida, tot i que amb creixent risc. El règim franquista, tot i suavitzar l’adhesió pública al nazisme a mesura que Hitler perd força, continua col·laborant amb Alemanya de manera encoberta, lliurant refugiats i proveint recursos com el wolframi.

Un nou gir es produeix quan Mister Eckys proposa a Mavis una tasca d’espionatge: infiltrant-se en un pis camuflat com a escola de música, ha de confirmar si acull una impremta de propaganda nazi. La missió, plena de tensió, gairebé fracassa quan Mavis improvisa una identitat lligada al Sagrado Corazón, però aconsegueix sortir-ne sense ser descoberta. L’èxit de la missió implica tallar definitivament els lligams amb el convent, fet que no li sap greu.

Posteriorment, Mavis participa en una operació per protegir un coronel francès, Charles, posant en risc una de les seves millors cases franques. L’error d’un altre refugiat francès, Etienne, que és detingut amb una llibreta comprometedora, posa en perill tota la xarxa. Gràcies a la rapidesa i la solidaritat d’un sabater català, Felip, i la seva esposa Maria, poden ocultar Charles en un nou amagatall.

L’operació culmina amb èxit, i Mavis li entrega una petita relíquia religiosa a Charles com a amulet protector. Anys més tard, es retroben a Londres, on ell li mostra amb orgull la medalla, assegurant que el va protegir en batalla. Però Mavis, amb to melancòlic, admet que potser hauria necessitat ella mateixa aquella protecció, anticipant així nous moments difícils que s’acosten.