La sortida de l’infern

El capítol 10 narra el retorn emotiu de Mavis Bacca Dowden a Barcelona, cinquanta anys després del seu empresonament durant el franquisme. Ara amb 86 anys, és rebuda a l’aeroport per representants d’una editorial catalana i un periodista de la BBC, Nigel Acheson, que prepara un programa sobre llibres oblidats. Mavis torna per presentar la traducció catalana del seu llibre de memòries, que havia hagut d’autoeditar després d'anys d’ignorar-se a Anglaterra. Aquest retorn tanca un cicle personal iniciat amb la promesa feta al doctor Trueta de donar testimoni del seu patiment.

Nigel organitza una sèrie de visites per recuperar memòries sobre el terreny, una de les quals impacta profundament Mavis: el descobriment que la presó de dones de les Corts ha estat substituïda pel Corte Inglés, amb només una petita placa com a record. Això li provoca un xoc emocional davant l'oblit institucional de la repressió. Malgrat aquest dolor, la presentació del llibre té un èxit inesperat, amb gran cobertura mediàtica. Durant l’acte, Mavis expressa amb valentia la seva crítica a la “Transició espanyola”, que considera incompleta i amnèsica envers els crims franquistes.

El moment culminant arriba quan algú del públic interpreta la “Nana” de Falla, la mateixa peça que Mavis havia tocat per una jove condemnada a mort a la presó. Això desencadena una resposta sincera i contundent, on denuncia la manca de memòria històrica, la impunitat del franquisme i l’absència de reparació a les víctimes. Finalment, la narració conclou amb una breu nota biogràfica: Mavis va morir el 2005 sense reconeixement oficial, però avui el seu nom figura a la Presó Model, al costat de tantes dones que, com ella, van lluitar contra el feixisme i van ser silenciades durant dècades.