El dia a dia a la presó

Al capítol 9 (primera part), la Mavis descriu la seva vida quotidiana a la presó de les Corts, marcada per l'espera interminable, la misèria física i la resistència emocional. Comparteix màrfega amb dues dones que esdevenen pilars per a ella: la Manuela, una empordanesa valenta detinguda per col·laborar amb els maquis, i la Catalina, una pagesa del Pallars condemnada per estraperlo. Totes tres estableixen una connexió profunda basada en la solidaritat i la supervivència.

Entre petites rutines per mantenir-se senceres, com alimentar pardals o cuidar una planta, les dones intenten conservar una mica d’humanitat dins aquell entorn hostil. La destrucció deliberada de la planta simbolitza la repressió sistemàtica del règim. La Mavis rep, després de molts mesos, una carta d’en Eckys, el seu superior britànic, però aquesta, en lloc de confortar-la, l’humilia amb un to frívol i desconnectat de la seva situació. La decepció és profunda.